dilluns, 9 de maig del 2016

dijous, 18 de febrer del 2016

Som periodistes!

L'Oriol Pellicer ens va portar una noticia del diari que explicava que a Taiwan hi va haver un terratrèmol de 6,4 d'intensitat, és a dir molt fort.

Hi va haver 15 morts i quasi bé mig miler de ferits, 20 d'ells greus.


Es va enfonsar un edifici que no estava preparat per suportar un terratrèmol tan fort. Des del 1.999 que no hi havia un terratrèmol tan fort.

La vam escoltar, vam fer una llista de les paraules importants o claus, i vam fer-ne un resum.

Com triarem les fotos i els hi posarem nom

      La primera tria es fa a la càmera, esborrant les que no han quedat com volem.

      Un cop descarregades les hem de mirar una a una, i esborrar:                              a) les borroses
                             b) les cremades
                             c)les fosques
                             d) les inútils o poc interessants.

   Cal posar nom a les fotos per classificar-les. 

 Proposem: any_mes_dia_nom_núm.jpg
 
 16_02_11_bosc_de_la_pepa_222·jpg


dimarts, 16 de febrer del 2016

Preparant la Trobada de Corals a Girona


El dia 12 d'abril anirem a l'Auditori de Girona per participar a la Trobada de Corals de Primària. Ja hem començat a preparar les cançons que cantarem aquell matí.

Repertori comú:
  • 3.- El cant per a les Trobades de Primària. Lletra: Esther Serrat. Música: Constantí Sotelo
    • Partitura veu
    • Àudio veu i piano
    • Vídeo

POEMES SOBRE DIJOUS GRAS



DIJOUS GRAS



Dia assolellat .Cel blau
Escola buida,
camins plens de cridòria.
Prats immensos, infinits.
Caminada divertida i serpentejant.
Animalons amagats, ocells inquiets.
Tranquil·litat per tot arreu.
Olor de coca a les escales de l’església.
Passejada entre natura, pedres antigues.
Cridòria controlada i juganera.
Mainada enriolada.
Tornada serpentejant.


 *********

Paisatge natural, dia assolellat, cel blau.
Prats grans, natura arreu.
Ocells fugin, cridòria infantil.
Muntanyes a l'horitzó, blanques i grises.
Camins foscos i entortolligats.
Descans amb olor de coca.
Caminada enmig del prats.
Tranquil·litat per tot arreu.
Nens i nenes engrescats i enjogassats .

DIJOUS GRAS!!!

***********

dilluns, 15 de febrer del 2016

TREBALLEM LES EMOCIONS


Cada dia estem llegint cinc emocions del llibre "Emocionari". A partir de la seva lectura hem triat una emoció i hem explicat quan hem notat o viscut aquella emoció. Aquests són els resultats:




ALEGRIA

"Quan va ser el dia del meu aniversari estava molt contenta perquè vaig fer nou anys i notava que era més gran". 

"Quan vam tornar de sant Jordi  no trobàvem  la Xinita. No paràvem de sentir: “ meu! meu!”
I vam veure sis cries de gat . Tots excepte un eren blancs, l’altre era negre. Em vaig posar molt alegre,  encara que el meu pare tingui al·lèrgia als gats!".

ALLEUJAMENT

"Vaig sentir alleujament quan vaig acabar de fer de padrí de lectura perquè tot el dia estava pendent del llibre".

"Quan he dit la taula del nou m’he sentit molt tranquil·la i alleujada, m’he tret un pes de sobre".

"Vaig  sentir alleujament quan vaig acabar l'examen de clarinet. Al començament estava molt nerviós, però a mida que anava tocant m’anava  passant".

"Quan acabes de fer el teatre et sents alleujat com si t’hagessis tret un pes de sobre".

AMOR

Jo he sentit moltes vegades l’amor, per exemple quan he vist un nen que m`agrada. Em poso nerviosa quan passo pel seu costat i només el miro i em poso a riure".

CULPA

"Em vaig sentir culpable d'haver  trencat un plat".

"Jo  em vaig sentir culpable  quan vaig pica un amic perquè m’insultava. Es va posar a plorar i després li vaig demanar perdó".

ENVEJA
"Quan jo vaig a dormir aviat i els meus pares es queden fins més tard, els tinc molta enveja perquè jo també vull quedar-me. No ho entenc,  però si s’han d'aixecar mes aviat que jo!

FÀSTIC

"Vaig sentir fàstic quan em van fer menjar un ou ferrat, perquè no m’agraden. Al final vaig insistir per no menjar-me’l. Em van convèncer i em vaig menjar només el rovell".

FELICITAT

"Vaig ser feliç quan vaig celebrar el meu aniversari perquè vaig anar a Itàlia a un parc molt gran, amb l’ avi, l’àvia i la mare".

IRA 

"Quan el meu germà  em treu alguna cosa i no me la torna m’agafa un atac d’ ira, em poso vermell com una tomata, m’enfado molt i després exploto".

"Tots els cops que m’he fet un esquinç de segon grau he sentit molta ira, perquè no puc jugar a vòlei ni  fer gaire res".

"Quan no em van comprar un animal que m’agradava molt vaig sentir molta ràbia, molta ira. Vaig començar a suplicar però no va servir de res".

MANDRA

"Em fa mandra quan els meus pares em desperten abans de anar a l’escola, també quan haig de fer un esforç que no m’agrada".

POR

"Jo una vegada vaig tenir por perquè una nit vaig anar a dormir sense que els meus pares fossin a casa. Era petita i no podia dormir sense ells".

RÀBIA

"Estic rabiós quan la meva germana em molesta. Jo la persegueixo i ella es tanca a la seva habitació, però jo em quedo a la porta fins que surt".

SORPRESA

"Quan va ser  el meu aniversari vaig anar a casa d’una amiga. Em va dir que estava sola i quan hi vaig arribar tots els llums estaven apagats. Els  vaig obrir i totes les meves amigues van cridar, en romanès, : SORPRESA!!!!!!
Realment vaig quedar ben sorpresa!"

TENDRESA
“Vaig sentir tendresa quan va néixer el meu cosí petit.
Aquell dia tornava d’escola i quan vaig arribar a casa em van dir que ja havia nascut i volia que m’enviessin fotos! I ara cada dia que el veig jugo amb ell”.

TENSIÓ

"Em poso molt tens quan el meu gat miola i no vol menjar,  ni sortir, ni res ...  i no para de miolar".

TRISTESA

"Quan la meva mare se´n  va anar a Gàmbia, a vegades la trobava a faltar i em sentia sola i la meva cosina per fer-me passar  la tristesa i fer-me feliç  posava música ,però quan venia el meu cosí  escoltava música   trista i jo m’entristia  mes". 

“Jo vaig sentir tristesa quan la meva besàvia es va morir. També més tard va morir la tia Angelita, i  ara sempre quan a handbol  marco un  gol els hi dedico”.  


VERGONYA

"Quina vergonya!
Quan les meves amigues vénen a casa i el meu pare es posa a cantar."

 "Tinc vergonya quant els meus pares es posen a ballar".

"Vaig anar a una festa on hi havia gent que no coneixia i em volien fer dir el poema de Nadal. Vaig passar una vergonya!. També en vaig passar quan vaig haver de portar el pastís a davant de tota la gent.".


"Vaig  tenir vergonya  quan vaig pujar a l’escenari del teatre dels Pastorets. També  vaig tenir vergonya quan  vaig llegir el llibre el TREN I LA LLUNA als nens petits".

"El teatre? Quina vergonya!  Cada any el fem i continuo tenint  vergonya. Quan pujo a l’escenari tremolo més que una gelatina !!!"











dimecres, 3 de febrer del 2016

Himne dels pirates - Mar i Cel



El mar és com un desert d'aigua,
no té camins ni té senyals;
El mar és un desert d'onades,
una lluita sorda i constant;
és el mar la nostra terra ferma
on vivim arrelats en el vent.

Les veles s'inflaran,
el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones.

El sol és el senyor del dia,
la lluna és reina de la nit;
però la reina ens dorm a les veles
i al matí no es pot amagar;
aleshores ens fa de bandera
i el sol vol fer-se enrere i fugir.

Les veles s'inflaran,
el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones.

El mar serà tot per nosaltres,
ja som senyors i reis del mar;
tots voldran fugir de la lluna
que flameja al nostre estendard;
però per a ells no hi haurà pietat,
perquè Al·là ens ha volgut triomfants.

Les veles s'inflaran,
el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones.

I arribarà el dia de glòria,
quan ja no quedin cristians,
que cantarem la gran victòria
dels fidels valents fills d'Al·là.
I aquest mar estimat serà nostre,
serà el mar dels germans musulmans.

Les veles s'inflaran,
el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones.